Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dilluns, 1 d’octubre del 2012

Present

Una fulla nova que descobreixo així que em llevo en un test on m'agrada plantar-hi esqueixos. Recordo el pare que feia empelts als arbres fruiters i llavors la fruita tenia el sabor barrejat. Agafava una branqueta d'un altre arbre i l'hi afegia al nus de l'arbre receptor. N'era un expert. Cada dia mirava que l'empelt s'enganxés...
I llavors menjàvem peres amb gust de préssec i prunes amb gust de cireres o pomes amb gust de nectarines...

Cada matí, ulls nous. Ulls amb por. Brillants. Esporuguits. Ulls que em miren de molt a prop i que em supliquen que no els faci mal. Pànic? Hi ha primeres vegades.Abans de treure'ls sang me'ls miro... Joves endormiscats amb ulls lleganyosos i ulls pintats de noietes que semblen dones. No tots tenen por. Sempre els dic que pensin amb allò que els fa feliç, amb allò que disfruten....
Això no arribarà al minut...la punxada. El vial de biaix, fi. Si aguantes la respiració no notaràs la punxada. Marxen a esmorzar , agraïts , amb un somriure als ulls. Sembla que han crescut en un minut.

9 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Potser és cert que han crescut en un minut... pot ser un minut que valgui per mil!

Sergi ha dit...

M'ha sorprès la diferència entre els dos paràgrafs. M'he quedat pensant en la relació que tenen. Potser no n'hi ha, o potser només existeix per a tu. De totes maneres, fruites amb gustos creuats, té la seva gràcia. I la paraula empelt, una paraula estranya, almenys a mi m'ho sembla, però m'agrada, perquè és especial. Sona diferent.

PS ha dit...

Segur que a aquests joves, en punxar-los, els empeltes tranquil·litat.

El meu avi empeltava ceps i fruiters també, s´hi dedicava. Jo només planto esqueixos en un test gros que anomeno el test hospital. Quan els tinc refets passen al seu test individual ;-)

esborrall ha dit...

La teva mirada, la seva mirada, la suavitat del tracte, la cura.

Robertinhos ha dit...

La vida passa ì mai saps quin gust tindrà el fruit...però què importa si has pogut disfrutar del camí, no?

Una abraçada

Garbí24 ha dit...

per aquestes arts a casa gaudeixo d'una prunera de dues varietats.....

Joana ha dit...

Sempre creixen massa depresa..

novesflors ha dit...

De punxades en tindran moltes, però si és per la rosa, s'ho val.

Joana ha dit...

Carme,
M'ho sembla a mi, percepcions de bon matí :)

Xexu,
Per a mi té significat.Ho tinc present, encara que ahir ja és passat :), I els esqueixos i els empelts són com un trs de vida.Creixen en un minut.Apa bona nit!

País,
NO creguis que sempre ho aconsegueixo de tranquil.litzar-los però els observo i molt :)
jejej el test hospital :)

Esborrall,
Tot això que dius és més efectiu que qualsevol medicament :)

Roberthinos,
Amic meu d'això es tracta i després assaborir-lo. Tot bé?

Joan,

Un dia d'aquest plantaré les llavors que encara guardo del meu pare ... a veure què surt :)
mmm les prunes son addictives!

Joana,
Sembla que s'escapin oi?

Novesflors,
La bellesa també fa mal...