Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

diumenge, 9 d’octubre del 2011

La Gresca

Without you era la primera cançó lenta que tocaven a la discoteca del poble. Encara ara només de sentir-la em venen imatges d'aquella sala fosca i amb la bola de colors girant al sostre que sens dubte ens feia a tots i a totes més alts, més prims i més guapos. La Gresca era de bon tros la discoteca més buscada de la comarca i de les d'arreu. Els diumenges ens hi trobàvem tots i totes. 
A primera hora de la tarda quan encara estava amb els llibres al davant acabant els deures el rum rum de les "Lobito" em trasbalsava de valent. Les sentia quan baixaven a tot drap per la corba del cementiri i anaven donant voltes pel poble. Era impossible concentrar-se en res més que no fos endevinar qui vindria a La Gresca aquell dia.
La Gresca va ser testimoni de les primeres " minis" d'un bon planter d'adolescents, de les botes amb plataforma i dels Lewis apretats que més tard es convertien en mini shorts d'estiu quan ja no admetien gaires rentades més d'esfilagarsats com estaven.
No recordo si la discoteca tancava a les 9 o a les 10 però sí que recordo que al primer quart de les 9 que tocava el campanar sortia disparada i a l'últim quart arribava a casa. Era l'últim esprint del dia.
Anys més tard vam coincidir, l'amo de la discoteca i jo quan feia pràctiques a   una clínica de Barcelona i ell estava ingressat per una afecció cardíaca.
Del llit estant em va dir que havien estat uns bons anys... i jo li vaig dir que potser els més bonics de la meva vida. 
Tot i que ell mirava pels seus interessos va fer un bé pel jovent del poble ja que vam retardar uns anys  el peregrinatge de les nits amb cotxe cap a altres llocs. I la sort per molts de nosaltres va ser que ja havíem cremat aquesta etapa i ens va interessar més fer de monitors d'esplai que continuar ballant en sales on no hi cabia ni una agulla... I és que tots tenim un passat i una cançó que ens el fa recordar.

11 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Mira que jo no anava mai a les discos, però de la cançó si que me'n recordo, eh?

Quins records... a un quart de nou sortir volant cap a casa i jo que no me'n recordava mai de mirar el rellotge i m'enduia algunes bronques...

Bona setmana, Joana. Una abraçada.

Pakiba ha dit...

Quins records més macos!!!

Toy folloso ha dit...

Les Lobitos dels estiuejants, les Derbi "paleta" dels andalusos i les Mobilettes dels autòctons....

Llavors punxava en una disco, i aquest disc del Nilsson va quedar ple de forats de tant que m´el demanàven les noies, per veure si les trèia a ballar "el dels ulls blaus".

Sergi ha dit...

Quins records més macos, m'agrada molt com ho has explicat, tan senzill, tan real... joventut en estat pur. Les coses eren així i no d'una altra manera. Ains...

Yáiza ha dit...

Ostres, a mi també m'ha agradat molt aquest post... I t'escric mentre escolto la cançó i em poso més tonteta si es pot, un diumenge al vespre... Gràcies per compartir aquests records amb nosaltres. I sí, és curiós la de gent que t'arribes a trobar quan voltes hospitals... Jo m'hi vaig trobar la meva mestra de 6è de primària!

Pere ha dit...

Això dels monitors d'esplai està molt bé però segur que més endavant vas anar a alguna altra discoteca o et van convidar a un "guateque" els teus amics ... i és que no s'obliden tan fàcilment cançons com aquesta de Nilsson.
Cançons que recorden uns anys sovint feliços.

Bona nit Joana:)

el paseante ha dit...

Sovint em fas reafirmar que escrius el meu blog preferit. M'ha agradat especialment aquest retrobament amb l'amo de la discoteca en un hospital de Barcelona. La seva decadència i el teu començament, tot junt. I, amb el rum-rum de les Lobito, m'has transportat temps enrere.

Joana ha dit...

I més d'una!
La música és una gran companyia i un bagul de records...

Barbollaire ha dit...

El mateix Nilsson de "Everybody is talking at me"...

Jo no vaig ser de "discos" (és llarg d'explicar i no és el lloc), però si de música.

I si és cert que tots tenim un passat i unes músiques que el dibuixen...

Petonets dolços, nina estimada
:¬)********

Deric ha dit...

La meva Gresca estava al poble veí i es deia JG, nom també recurrent.

Alyebard ha dit...

Jo era dels de derbi variant...