Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

diumenge, 15 de maig del 2011

Caminant...

Llddona



I de sobte, després d'enquadrar, copsar la llum i el clic una veu sorgeix d'entre els esbarzers. Els ulls espurnegen sorpresos. Sóc. Ets. Som.Lluny. A prop. Enmig.

El sol és alt i just hem fet el primer tram. Hem esmorzat distrets en tot. Buscant amb la mirada el no res. Segurs d'una presència que ens electritza. Mentalitzats de seguir la caminada, amb desnivells i un paisatge que ens amara d'un incipient estiu, amb l'olor de les últimes pluges. Generoses. Tanta gent i ningú. De cop el silenci. Un cafè i els núvols. Mandra. Queda tram. Més de la meitat. El camí és llarg i costerut. Tanta primavera pintada al davant no cansa. I el sol juga a cuit i a amagar. A la fageda els raigs es difuminen en un ventall de verds i el camí ressegueix el pendent. Camí tou fet de fulleraca i terra mullada. Esponjós,no cansa.

I de sobte et perdo al Km 10 dels 23 que marca la ruta entremig de 1.100 caminaires...

Segueixo amb els meus pensaments un pas darrere l'altre amb parsimònia. Anar fent. No hi ha pressa els diumenges.


El dia llueix tan ple de colors que es respira bosc i obaga. Un privilegi no caminar a camp obert tantes hores. Fang i pedres. Falgueres arreu. Un cuc de terra es doblega al mig del camí. Ningú el trepitja. Tots en filera. Ningú trepitja a ningú. El respecte per la natura, un bàlsam per l'esperit. Temps per respirar. Algunes converses noves. Mirades interrogants. No ens coneixem. Ni hi fa res. No tothom arriba al final. Tan se val. Cadascú fa el seu camí. Ple de somnis i desitjos. Amb final o sense. Hi ha camins que s'escriuen durant tota una vida. N'hi ha que no s'escriuen. El fet és caminar. Caminar és vida. Vida als ulls.


Arribo i no et veig. Un somni perdut malgrat estar segura de no haver-te inventat.
M'ajec de panxa enlaire contemplant la immensitat blava i extenuada em sembla percebre el so d'una música coneguda.



Estic contenta de tenir una altra Lletissonada al sac.





21 comentaris:

Yáiza ha dit...

Ei! M'agrada molt com transmets la calma de caminar, i com descrius el plaer de poder gaudir de paisatges meravellosos. Jo també sóc de caminar, i segurament fa massa que no hi vaig. Però aquest estiu m'espera un bon intensiu pels Pirineus!

novesflors ha dit...

Bonica experiència i ben contada.

Garbí24 ha dit...

talment com si l'hagués fet....però sense mal als peus ni cansament. Bona setmana

◊ dissident ◊ ha dit...

Dóna ganes de caminar amb tu.

Salut, Joana

Pakiba ha dit...

LLeginta es caminar al teu costat.

Carme Rosanas ha dit...

Quina caminada més maca que ens expliques... jo això de les caminades amb tanta gent no ho tinc gaire acostumat, però crec que deu ser tota una experiència.

Unknown ha dit...

salutacions caminadora :-)

Joana ha dit...

Dolces paraules, per una gran "caminaire".

Toy folloso ha dit...

L´endemà de la marxa nocturna local (a l´Agost, amb itinerari semblant a la marxa de l´Arboç que has fet un cop, crec recordar) doncs el vaig resseguir, motoritzat, i em va emprenyar molt el rastre de brutícia deixat per els participants; dotzenes de piles elèctriques entre altres deixalles no tan contaminants.
La nocturnitat de coartada?.

El porquet ha dit...

Tu ho has dit "caminar és vida". Per a mi (i intueixo que per a tu) caminar forma part de la meva manera d'entendre el món. M'encanta caminar la muntanya, trescar-la amunt i avall resseguint vells camins, fent cims i baixant a les valls.

Podria fondre'm amb la muntanya corrent, com sembla que ara està de moda, però no seria el mateix. Almenys no per a mi. Jo entenc la muntanya amb totes i cadascuna de les sensacions que tu has descrit per a .... caminar.

Ferran Porta ha dit...

A qui se li devia acudir, posar una porta al camp? (mode catxondo activat ;)

Cèlia ha dit...

A mi també m'agrada caminar els somnis els diumenges sense pressa! M'ha encantat com descrius la lletissonada!

fra miquel ha dit...

Uff! Fa temps que no faig una llarga caminada. Tampoc n'he fet cap, així amb tanta gent.
M'ha agradat molt com ho expliques. Potser que m'ho anoti a l'agenda per si l'any vinent...
Una abraçada

PS: Aquest any no he pogut pujar a Girona per les flors :o( Espero que hagi estat tant bonic com sempre.

el paseante ha dit...

Apunta'm el 1.101. He caminat amb tu i no t'he perdut.

Jordicine ha dit...

Caminar, pensar, respirar aire pur i fresc, fotografiar... Una bona manera d'aprofitar el poc temps lliure que tenim. M'agrada com ho has explicat, Joana. Un petó.

Joana ha dit...

Yáiza,
Al Pirineu sempre fa de bon anar-hi...almenys no fa tanta calor!
Novesflors,
Un cop descansada es veu millor :)
Garbi,
Els genolls de tanta pujada i baixada :)
Dissortat,
Cada any el primer diumenge de maig ...és llargueta però s'ho val
Pakiba,
I sense cansar-te :)
Tondo,
Una abraçada!

Joana,
Ja pots comptar. Vaig fent jeje
Toy,
L'escombra no va recollir deixalles...és ben cert!
De nit, no sé...
Sí que la vaig fer , sí
Porquet,
VIDA en majúscules. Quin plaer...després :)Carme,

Aquest grup excursionista no sempre és tan numerós. Només un cop a l'any!

ferran,
Algú que volia entrar ( mando catxondo activat):)

Cèlia,
Caminar i rumiar i posar les coses amb ordre...una mica de tot :)
Fra,
Les flors ...més art que flors! I l'any vinent el primer diumenge de maig ja saps...
Paseante,
És que jo no em perdo jeje salutacions...estàs amagat!
Jordicine,
Cal aprofitar almenys els diumenges!

Elfreelang ha dit...

Preciosa caminada!

Guspira ha dit...

Una bona caminada per esvair pensaments, per omplir-te de vida...
Sense moure'm, m'ha semblat caminar al teu costat.

Bon cap de setmana, guapa!

mirambella ha dit...

M'ha agradat molt, la sensació ès fantàstica. Petons, un plaer llegir-te

◊ dissident ◊ ha dit...

Torne a aquesta entrada teua per dir-te que la porta de la image bé podria ser la que estiguera baix de la finestra de la meua Torre, però la porta està tancada.

He gaudit amb tu compartint paraules. Una abraçada.

fanal blau ha dit...

Ei, Joana!
He llegit que ja has arribat!!!
Ja ens explicaràs...;)