Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dijous, 28 d’abril del 2011

La vida dels peixos




No va ser fàcil. De fet res no és fàcil. No va ser fàcil estimar-lo ni enamorar-se'n com tampoc ho va ser oblidar-lo.


S'oblida l'amor però queda la persona. Un tamany més reduït de la grandesa que va ser. Els braços que t'abraçaven s'han empetitit i els llavis que t'ofegaven de plaer són minúscules carícies que a penes t'ericen la pell. Queda l'aroma de les nits passades en habitacions desconegudes amb llençols nets. Queda el so de les campanes donant les hores de matinada quan els cossos estaven encara desperts. Queda el sol entrant pels porticons mentre exhausts els cossos s'adormien. Queda com una llum que a poc a poc s'apaga i que ja no escalfa. Queda el somriure als ulls i els secrets compartits.


L'amor per sort es renova però... no sempre s'oblida l'amor ni a la persona malgrat que la vida segueixi el seu camí.




Acabo de veure La vida de los peces, una producció xilena guanyadora de l'últim Goya a la millor pel.lícula hispanoamericana i seleccionada al Festival de Venècia. Premis a part penso que val la pena veure-la. Íntimista, amb diàlegs senzills i alguns intel.ligents. Amb una bona fotografia i una bona música però sobretot amb un impecable moviment de la càmera malgrat la lentitud dels diàlegs. La música et treu per uns instants de la tensió i l'atenció que requereix seguir la conversa dels protagonistes.



El final queda obert però s'entén i el títol és una metàfora de la vida que cadascú pot interpretar a la seva manera.


L'argument grata per sota la fina pell que tapa tota possibilitat de despullar-nos interiorment. De tant en tant entrar dins una pel.lícula i preguntar-te què faries en una situació semblant fa que et descobreixis i et redescobreixis. Un exercici molt sa.


- Vámonos de aquí...


- Dónde?


- Vámonos de aquí...


- Quizás antes hubiera aceptado tu "vámonos de aquí..." pero ahora ya tengo "algo" i canviar algo por nada...



- Qué quieres?


- Quisiera asomarme y mirar otra vida...




dilluns, 25 d’abril del 2011

Poesia per Sant Jordi

Heus aquí el que em va arribar a través de la xarxa i de "freda, la xarxa" res de res...



Gràcies Ricard!





" Com que aquest és un blog cinèfil, les roses són de pel.lícula"


Per a la Joana de Llum de Dona



UN MATÍ IDÍLIC,PLE DE LLUM, OBSERVO EL TEU SOMRIURE;


QUE OFEREIXES AL MÓN EN RESPOSTA A LA SEVA CALIDESA


PERÒ NO OBLIDIS QUE TOT PLEGAT ÉS LA SUMA DE MOLTES COSES,


NO TOTES TAN BONIQUES.


SENTIM-NOS AFORTUNATS DE SER TAN JOVES


I AGRAÏM A TOTS ELS ÉSSERS DE LA NATURA


EL SEU ESFORÇ PER CONSTRUIR UN LLOC TAN BELL


A DESGRAD DELS RACONS SÒRDIDS QUE S'HI AMAGUEN



( La fotografia i la inspiració corresponen a "Terciopelo Azul" de David Lynch

dijous, 21 d’abril del 2011

Sant Jordi 2011

No deixa de ser un joc ... Els jocs són per els infants però els adults no hauríem de perdre mai la capacitat de jugar. Saber guanyar, saber perdre i saber respectar les normes, emocionar-nos i riure .Sorprendre'ns i imaginar.
Ha estat un joc curt però ens ha permès descobrir nous blogs, nous blocaires i la possibilitat de barrejar realitat i ficció... que en definitiva per escriure tan se val que sigui una cosa com una altra.
El meu blocaire de Sant Jordi 20011 és Valencià... i sembla que li ha agradat visitar el replà. Benvingut a Blogville :)

Per en David. Que passis un bon dia de Sant Jordi, ple de roses, llibres i música.


Desitjo que t'agradi...


"Hi ha qui invoca els esperits. Jo, en canvi, invoco els cossos. Dices que la suerte no para en tu portal, que lo que Dios te da Dios te lo quita. Es pot ser l'amant d'un home del qual només vols estones robades? Y se que no es tu fuerte pensar en los demás. Anava a trobar-lo els matins abans d'entrar a la feina. Pujava les escales corrents. Només em calia picar lleument al timbre perquè la porta s'obrís d'immediat, com si m'hi estigués esperant, mig adormit, darrere. Dejaste que aquel tipo cantase su canción pero no te pareció bonita. Guardas las carícias en el congelador.


Entre la meva precipitació ansiosa i la seva lenta fruïció trobàvem el ritme comú. Juegas con los hombres a colocado y ganado y mezclas whisky con agua bendita. El meu cos és la meva intel.ligència, la meva cultura. Qui desitja el meu cos m'estima. Qui estima el meu cos em desitja. Aquest és l'únic amor que conec. La resta són romanços. Estan abriendo bares junto a tu corazon.



Després de fer l'amor els ulls se't tornen més foscos i et brilla la pell, com si tinguessis llum sota els porus. Cuentale a tu madre si es que dejas de llorar que hasta las farolas tienen miedo de tu sombra cuando vas a pasear...

La Nàdia ens esperava a casa seva. Parlava i es movia en tota llibertat. I aquesta llibertat l'embellia. Te han visto naufragando y haciendo de faquil,donando sangre a la puerta de misa tragandose las vias del ferrocarril.


La poesia era sempre entre nosaltres. M'estimava a través dels poemes dels altres. Quan anava de viatge, em trucava per donar-me el títol d'un poemari i d'un poema. Jo el buscava, el llegia, i comprenia que ell era amb mi.

Ya no me das pena, señorita.


Pessoa, Kavafis, Char, Michaux, i altres que no coneixia.



El cos és el que comença les històries.

El plaer més gran després de fer l'amor és parlar-ne, escrivia la poetessa Louise Labé al segle XVI. Canvia res que l'autora sigui un personatge fictici?


Ya no me das pena...señorita. Després del Pensador, no vaig poder suportar cap home que no m'ensenyés res.


Ya no me das pena ...señorita...

Ya no me das pena ...señorita..."

Per escoltar la cançó ( no he pogut penjar el video)



Bona diada a tothom!

dilluns, 18 d’abril del 2011

Els dilluns, Ioga

Imatge Centre Ioga





Temps per compartir


amb ningú,




només amb tu




( Ja sé que estem a dimarts...però què vols el temps m'ha engolit)




Més pistes:




_ El blocaire a qui he de fer el regal gestiona més d'un blog amb dues temàtiques totalment diferents.




_ No sé si podrà veure el Barça - Madrid el dimecres... ho té pelut!

dijous, 14 d’abril del 2011

Roses, llibres i blogs



Pistes:




- Hi ha similituds entre el meu blog i el seu




- No hi he trobat cap post que parlés de cuina


diumenge, 10 d’abril del 2011

Primavera

google


Recolzada

persegueix el somni

que l'ha portat a jeure's,

d'esquena

convidant la imaginació

a entrar per la porta

en forma

de desig

Aquest any sense astènia...

dijous, 7 d’abril del 2011

Què en sabem de l'Epilèpsia? ( III )


L'Epilèpsia es considera una malaltia neurològica no un transtorn mental. En un moment determinat i per diverses causes es presenta un conjunt de descàrregues neuronals desordenades i excessives que s'originen en una part del cervell.

Hi ha una pèrdua temporal de l'activitat conscient ( absència) i/o un canvi en el comportament.

Les absències duren pocs segons i la persona es queda parada, amb els ulls oberts i sense parlar. No cau i en segons torna a recuperar la consciència però no recorda res d'aquest interval de temps. Les absències se les anomena també Petit mal o Epilèpsia menor.

Si hi ha crisi tònica-clònica parlem de Gran mal o Epilèpsia major ( tant si són parcials com totals).

El Petit mal és més comú en la infància (fins als 12 a.) i el Gran mal afecta a totes les edats.

En el Gran mal hi ha una pèrdua de consciència. La persona cau al terra, rígida i se li atura la respiració ( fase tònica) .Segueix la fase clònica (sacceigs musculars incontrolats). En aquesta fase és quan es poden mossegar la llengua i els llavis i presetar incontinència urinària i fecal a més de colpejar-se.

Si es presenta un nou atac sense haver recuperat la consciència es parla " d'estatus epilèptic" i sol ser motiu d'ingrés hospitalari. Si recupera la consciència i presenta un altre atac es parla de convulsions seriades ( normalment no requereix ingrés ).

Després d'una o varies crisis s'entra en una etapa de "coma flàcid": somnolència, cansanci, desorientació i amnèssia ( no recorden què han fet o què estaven fent inclús de dies anteriors, mal de cap i si s'han donat algun cop són conscients del dolor.


Pla posterior a una crisi:


- Repòs

- Cura de les ferides

- Dieta tova

- Analgèsics


Hi ha qui es tanca a casa i en si mateix perquè sofreix càrregues emocionals que solen ser pitjors que la pròpia malaltia. En aquests casos és important un suport psicològic també als familiars més propers. En canvi hi ha qui l'endemà , tot i les nafres, s'arregla, es maquilla i torna a la rutina : a l'escola, a la feina i als amics. És d'admirar les ganes encomanadisses de viure que tenen.


Alguns aclariments i respostes :


- És preferible no posar res a la boca al començament d'una crisis ( mocador, etc) pel risc de luxació de la mandíbula, fractures dentals o ofeg del pacient.

- Si la persona presenta "aura" ( consciència de que li ve una crisi) ella mateixa es posa un mocador i s'asseu o avisa a qui té al costat que es mareja (símptoma que precedeix a la crisi).


- Les convulsions febrils (40ºC) a la infància s'han de consultar sempre per a fer el diagnòstic diferencial amb l'Epilèpsia.


- Una primera crisi, una d'aïllada o única no és sinònim de patir Epilèpsia.


- Per un bon diagnòstic cal fer un EEG ( Electro Encefalo Grama), una TAC cerebral per a descartar un tumor i una RMN, sempre per prescripció del neuròleg.


- Hi ha persones que controlen la malaltia amb un sol fàrmac. N'hi ha que n'han de prendre 2 , 3 o més.


- Es poden treure el carnet de conduir sempre i quan faci 1 anys de l'última crisi i es mediquin, previ informe del neuròleg (segons un RD llei espanyola).


- Les dones embarassades han de consultar el neuròleg per si cal retirar la medicació durant l'embaràs o pautar la menys teratogènica pel fetus.


- L'estrés pot ser un detonant però no el causant de l'Epilèpsia.


- Recomanen ,segons protocol, no ser donants de sang. El mateix que diu que no poden donar els menors de 18 a. o qui pesa menys de 40 kg.



dissabte, 2 d’abril del 2011

Què en sabem de l'Epilèpsia? (I I )


Les causes de l'Epilèpsia són múltiples i tots estem exposats a patir una crisi en un moment o altre de la nostra vida.

Algunes de les possibles causes poden ser : genètiques, problemes durant l'embaràs, tumors cerebrals, infeccions, traumatismes crani- encefàlics, alcoholisme, etc.

ElP4 és el nom d'un gen del cromosoma 11 el qual van descobrir un grup de científics de la Universitat de Columbia (Nova York ) el passat 2009. Hi va haver ressó a les publicacions mèdiques i científiques i a la premsa una breu pinzellada.

Junt amb altres gens és el responsable de l'Epilèpsia de Roland ( 1 de les 20 classes d'Epilèpsia ) en els nens. Una malaltia que sol aparèixer en la infància (dels 3 als 12 anys ) i que pateix un 2% de la població.

El gen es va aïllar després de fer un estudi genètic amb 32 famílies afectades comparant els resultats amb un total de 255 persones sanes segons va publicar L'Eupean Journal of human genètics.

Tot i que ara s'està treballant a nivell molecular la perspectiva de poder adaptar un millor tractament fa pensar en una millor qualitat de vida per aquests nens i els seus pares. Els estudis van encaminats a buscar la mutació exacta d'aquest gen, causant del transtorn, el qual també podria estar implicat en altres transtorns com el dèficit d'atenció i hiperactivitat.

Actualment els tractaments per l'Epilèpsia són : la cirurgia i els medicaments farmacològics.

Què pot desencadenar una crisi en pacients ja diagnòsticats i amb tractament?

- Estímuls fotoelèctrics ( discoteques)

- Deprivació del son ( dormir poc )

- Consum d'alcohol

- Saltar-se la medicació

Després d'una crisi. Recomanacions :

- Estar al seu costat en la fase d'estupor i desorientació fins que arribi algú que se'n faci càrrec ( familiars, amics, sanitaris )

- Si la crisi no dura més de 5 minuts no cal anar a l'hospital ni d'urgències excepte si la pacient està embarassada.

- Al cap de 24-48 hores o menys la persona torna a fer vida normal

- Les hores posteriors a l'atac se'n diuen de "ressaca" i predomina el mal de cap i un cert alentiment dels reflexos similar a la "ressaca" que pateixen moltes persones afectades de migranya o després d'una ingesta alcohòlica ( la típica borratxera ).





Juliane Heinemann - Do You See Me?