Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

diumenge, 29 d’agost del 2010

Magnòlies


Cordes i acords

pati de magnòlies,

Dones de Lorca



FITAG - 10 anys

El Pati de les Magnòlies està situat a l'antic hospital de Santa Caterina, seu actual de la Generalitat. El lloc on abans era un vaivé de cadires de rodes i bates blanques s'ha convertit en un espai cultural. S'han restaurat les façanes interiors del patí i les magnòlies creixen a cel obert. La companyia Al-Jaleo de Cadis va despedir el FITAG i
sembla que també l'estiu...

dimarts, 24 d’agost del 2010

El joc de les diferències

És evident que els temps canvien...

19-05-1962

Que en J.F. Kennedy en complia 45 i li van fer una gran festa...




19-08-2010

I que en B. Clinton n'ha complert 64 i l'han felicitat per telèfon...

diumenge, 22 d’agost del 2010

De nit i de dia


Llddona ( 20,30)


Després d'una caminada nocturna al Santuari del Far ( 4h 40 minuts efectius de marxa ) amb una calor sofocant i humida avui em desperto amb ganes d'aigua, de racons ombrejats i una mica de calma per estar en forma per demà .

Guardeu-vos de la calor!

dimecres, 18 d’agost del 2010

Cuina lleugera ( 2 )

Llddona
Gaspatxo de síndria amb llagostins



Tomates

Síndria sense llavors

Perbrot vermell , verd o groc

cogombre

Alls

Molla de pa amb vinagre

Ceba

Pebre negre o blanc

Sal

Oli d'oliva


Els ingredients segons el gust de cadascú. Les tomates i la síndria per meitats.

Uns llagostins pelats i llest!

Poques calories i moltes vitamines. Per dinar, per berenar, per sopar, entrehores... Bon profit!!!

dilluns, 16 d’agost del 2010

Mare


Ahir en vas fer 87 i et continues sorprenent de la vida. Tens els ullets plens d'il.lusió i ganes de feinejar. Només de tant en tant sembla que "viure" et cansa. Les cames ja no les tens amb la lleugeresa de sempre. Pujar amunt els marges i els caminois del bosc et costa. " Si em perdo - sempre ens dius - em trobareu al bosc". Allà t'hi sents a casa teva, no en va vas néixer en una masia sota El Far i coneixes pam a pam les feixes i els torrents. L'has pentinat buscant bolets , figues , prunes, cireres ,pomes i peres. Els arbres han quedat mig perduts i els amos han abandonat les masies que tenies per veïnes. Fins i tot la font de Les Fontiques s'ha assecat. Al torrent no hi baixa aigua però el teu cor somriu quan ho expliques.

Al poble la casa se't fa gran sense el pare... ho sé però ens tens i et tenim i hem de viure en present.

Ahir et vas mudar i vam anar a dinar,res de l'altre món com a tu t'agrada però no et vas posar el davantal ...i per a tu va ser fer festa i per nosaltres també.

I sí posarem finestres blanques d'alumini i pintarem la casa en un to més pujadet... tal com t'agrada. Aquesta primavera .

No descuidis l'hort mare.Estem massa ben acostumats a la flaire i al gust de les verdures. I per a tu és com anar al gimnàs... No pares mai quieta. Quanta sort que tens i tenim. Quanta sort mare de tenir-te.




Covava l'ou de la mort blanca.Poema de Maria Mercè Marçal. Canta Sílvia Cruz

divendres, 13 d’agost del 2010

Estels


No dormo de nit

espiant-te al balcó.

Estels d'estiu

dimarts, 10 d’agost del 2010

Regalant escenaris



Des del blog Ricderiure se'ns proposa que regalem escenaris.És una cadena. Cadascú agafa el que li agrada i en regala un altre a qui el vulgui, sense cap tipus de reclam. Només la imaginació i les paraules.
La Pilar ha regalat un carrer. Un carrer no necessariament sòrdid, amb uns personatges decadents. Barreja d'alcohol i de misèries... No s'ha de viatjar a les novel.les de Dickens per trobar-nos personatges com els que ens descriu. Per desgràcia n'hi ha a tot arreu.
Gràcies Pilar.
*****


Una finestra al món

Lisboa
Darrera la finestra albirarem els somnis complerts i els que hem d'acomplir. Mentre conversem olorarem el te fumejant que dibuixa camins serpentejats cap a l'infinit. Ens mirarem als ulls plens de totes les imatges que hem retingut. Continuarem viatjant des de casa assaborint els llocs que hem trepitjat i els que ens falten per descobrir.
L'olor de les vacances roman per sempre tancat a les maletes.

dilluns, 9 d’agost del 2010

Ho ha aconseguit!


11hores i 54 minuts li ha calgut a n'en Miquel Suñer per a fer la travessa del Canal de la Mànega. La notícia ha sortit avui a la premsa però en el seu blog ja es podia fer un seguiment minut a minut.

Cansat i exhaust però molt content, com tots els que el coneixem.

Felicitar-lo des d'aquí.
Encara no he trobat el video de la travessa. A veure demà...

dimarts, 3 d’agost del 2010

Les tres paraules més estranyes


Quan pronuncio la paraula Futur

la primera síl.laba pertany ja al passat.

Quan pronuncio la paraula Silenci,

el trenco.

Quan pronuncio la paraula Res,

construeixo quelcom que no quep en cap no-existència.


Wislawa Szymborska, poetessa polonesa nascuda a Körnik el 1923. Premi Nobel de literatura 1996. Actualment viu a Cracòvia.

Körnik és un poblet a uns 20 km de Poznan. Té un carrer llarg i al final un castell molt ben conservat. Un llac envolta el poble i de cop és com si el temps s'aturés.

T'envaeix el silenci i discretament t'acostes a les finestres, a les botigues. La gent et mira i sap de sobres que ets turista. Fa una calor sofocant. Sota l'ombra d'uns desmais intentes escriure el que veus però prefereixes assaborir el moment i impregnar-te de les olors i dels colors. Quedar-te amb l'essència que en definitiva t'ajudarà ,quan ho vulguis, a descriure allò que vas veure.

Tancant els ulls és més fàcil percebre fins i tot l'aire càlid que arrossega les paraules pels carrers...

Més poemes de Wislawa

diumenge, 1 d’agost del 2010

Un cafè a Berlin

Sony - Center
Girona-Poznan (avió ).Poznan - Wroclaw (tren ).Tornada a Poznan. Poznan - Berlin ( tren ).Tornada a Poznan. Poznan - Körnik (bus).Körnik-Poznan. Poznan - Girona ( avió ).

Un viatge de contrastos i entremig un Kit-Kat. Una trobada amb un blocaire de luxe. En Ferran de In varietate concordia

Havíem de trobar-nos a les 6. Un error d'agenda deia a les 5. Finalment va ser a 2/4 de 7. A prop del Checkpoint, en un encreuament de carrers prop d'Unter den Linden i de Niederkirchner str.

Impossible fer un café amb la temperatura que teníem (38ºC). Amb tònica i suc de poma vam compartir una estona llarga, amb el mapa sobre la taula. Encerclant i puntejant.Una visita a la Potsdamer Platz i al Sony- Center.Recomanacions i visites d'interès.

Més enllà de casa i de la xarxa la sensació va ser de "veïns coneguts".

Una persona, en Ferran, amable, cordial, predisposada a donar-te un cop de mà, de conversa àgil i coneixedor de la història de Berlin i de moltes més coses.

Un immens plaer, Ferran. Gràcies de nou.

La programació d'una trobada de blocaires a Berlin està en marxa. Doneu-hi un cop d'ull.

(Demà torno a la feina )