Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dijous, 29 de maig del 2008

Vermell

Imatge de Google






Mans que davallen

Pit golós



Llavis que s'apropen

Rubor i tacte de pell confós

dissabte, 24 de maig del 2008

Des de la simplesa

.... A la trascendència...

Del neguit a l'eufòria...

De la solitud a l'atabalament...

De la mancança al malversament...

Costa molt poc passar d'un extrem a l'altre. Un petit canvi en el dia a dia, una paraula fora de context o una mirada.

El sentiment que ens provoca ens fa trontollar, ens distreu i segur que ens fa recapacitar.

Quan s'està immers en un remolí sense aturador hom ha d'aturar-se i dirigir la mirada a l' única escletxa de claror que hi ha a prop ( si n'hi ha, si la troba, si la veu...).

Encarar-s'hi i sucumbir al moment de placidesa. Asserenar-se i desdibuixar el contorn. No deixar que les inclemències t'arrebossin i t'ofeguin.

Tard o d'hora sempre hi ha una sol.lució, un assossegament. La immediatesa ens fereix l'ànima. L'avui per demà no existeix. La pressa desmesurada ens traeix el pensament i l'actitud.

Aprendre a prioritzar i a relativitzar, a preguntar i a demanar. Saber acostar-se i deixar-se mimar. Perquè hi ha moments que estem a l'altre costat i ens demanen i ens pregunten, se'ns acosten i intentem mimar.

Va tan bé canviar els papers i els rols per a no quedar-nos rígids i estàtics com les imatges de sal. ( allò que en diem empatia - gens fàcil, per cert ).

Sovint, i és una reflexió personal, associem els escrits d'un blog a un tipus de persona en concret. És instintiu. De la mateixa manera que associem una paraula a una imatge.

Després de 2 anys de blog ( maig 2006) vull continuar posant " color" a la vida. Una mica de " llum " als contratemps. Perquè així ho vaig decidir i perquè m'aferro constanment a la bellesa, al delit, a la imaginació, als moments de pau i als lúdics...A les passions i a les fantasies.

Perquè convisc sovint amb la " cara " i " la creu " de la vida i perquè vull esgarrapar de cada dia un instant d'aquells que paga la pena. I sobretot perquè no voldria que ens oblidéssim de " viure".

( Tots treballem, cuinem, planxem, eduquem nens , cuidem avis, passem l'aspiradora, fem flams i pastissos, llegim , ballem, estudiem i estimem...i la roda no para...).

Però mentre estem entretinguts en aquests afers la vida va passant...


Gràcies , doncs, per compartir un bocí d'aquest camí amb mi!
La música ... per vosaltres!





Pel.lícula:
Grace is Gone ( La vida sense Grace)
Canta: Jamie Cullum

Premi del Públic al Festival de Sundance 2007 i amb la banda sonora signada per en Clint Eastwood


dimarts, 20 de maig del 2008

Ball de nit


Obro l'atepeïda agenda del dia un cop desat el pijama a sota el coixí.

La nit ha estat més galdosa. Oloro, encara, les mans que han rastrejat la suavitat del setí...

I endevino a endevinar qui ha gosat despertar-me de matinada.

Recordo, temps era temps , un sopar, quan tot just començava la meva vida laboral ... Vaig treure a ballar un home, un company de feina, amb uns ulls d'un color indefinit, bru de pell i amb un bigoti rialler. D'accent melós - era (és) d'un país de l'Amèrica del Sud -

_ Soy hombre de una sola mujer, em va dir, mentre les cames s'entortolligaven al ritme d'un bolero ( Jo només tenia 20 anys i la ballaruca al cos ).

_ Pero , va afegir, hay mañanas que me despierto i me pregunto... Con quién he dormido hoy?


Era massa jove jo, en aquell moment, per entendre'l.


Ara, em deu estar afectant l'astènia primaveral!

dissabte, 17 de maig del 2008

Dies suaus...de pluja


El cap de setmana passat ,plujós. I jo el tenia llarg i festiu... Començava el Temps de Flors a Girona però , es va aigualir.

Vaig pensar que fóra bo quedar-se a casa. Hi ha tant per fer i no s'acaba mai de posar al dia!


Però amb el xim-xim de la pluja va ser impossible estrijolar la casa. No es pot fregar, no es poden fer els vidres i fa mandra planxar i fer neteja d'armaris.


Es pot cuinar, llegir i sobretot mandrejar al sofà o al llit mentre el xirimiri batega a sobre la taulada.


Però sóc " cul de mal seient" i tot i la pluja vaig fer escapades.


Una al pati de la Diputació on feien un recital de poesia ( Rodoreda i altres poetes), tot parlant de flors...sobretot de la reina de les flors, la rosa. Amb acompanyament de piano.


Una estona de cinema, al Truffaut " Love and honor" un film japonès.L'última pel.lícula d'una trilogia de samurais. Amb la calma i lentitud de les coses ben fetes. Els gust d'assaborir-les sense pressa. Diàlegs simples i els sentiments abraçant-los.


" Un catador de menjar de l'emprador és enverinat per un molusc i es queda cec. La seva dona , per tal de mantenir l'estatus i el dret a 30 kg d'arròs a l'any,cau en mans del cap de seguretat de l'emperador, el qual li fa creure que si es dóna a ell, podrà mantenir la casa i el marit". Però en realitat és un engany i el samurai cec ha de jugar-se l'honor un cop ha fet fora de casa la seva dona. Triumfa l'estimació i la veritat. Una pel.lícula farcida de simplesa però amb uns personatges amb un gran cor : Abnegació, sacrifici, esperit de superació, honor i amor...


I una estona per a la música amb : Tomás San Miguel i Txalaparta ( un concert a la sala d'assaig La Planeta )


L'acordió , com l'harmònica, són instruments que engresquen i alegren i no estic acostumada a sentir-los sovint.


Va continuar plovent i al sofà de casa vaig encetar una pel.lícula " El amor llega suavemente", com la pluja, que amb la suavitat del gota a gota travessava les capes del terra clivellat per la sequera...


Una frase de la pel.lícula : "A vegades l'amor és com jocs d'artifici, a vegades arriba suaument".


Doncs això... Un cap de setmana ( el passat ) ...suau, plujós on hi va haver lloc per un deliciós aperitiu : unes carxofes a la brasa , tendres, petites, toves...i uns sonsos...petits, enfarinats i cruixents.


Una copa de cava?


El pastís el deixo que el facin unes altres mans...






Tomás San Miguel i Txalaparta ( instrument ancestral del País Vasc )

dilluns, 12 de maig del 2008

La bonbonnière de Ninon

Ninon de Lenclos


Em passejo carrer avall. Surto de ioga i em regalo les coloraines de les botigues tot despertant-me de nou. Tinc aquella sensació d'haver fet la migdiada. Els músculs mig entumits i el cervell adaptant-se al tràfec dels carrers. Clareja. Encara no és de nit però la tarda ja s'ha perdut darrere les persianes. Les primeres llums de les cases comencen a guspirejar.

Avui canviaré el recorregut.
Passo per davant d'una botiga nova. Al costat hi ha una casa de làmpades, llums i bombetes.
Llegeixo d'una passada... " La Bonbonnière..." I penso que si mai he de fer un detall en tindré una altra de localitzada , de bomboneria...
Però d'esquitllentes veig llibres a l'aparador. Això fa que reculi unes passes i m'hi atansi.
Hi ha capsetes, espelmes, llenceria fina ( culottes, cossets... ), llibres de temàtica eròtica i aparells de totes mides i colors. Llegeixo quelcom en anglès : " Therapeutic... "
La botiga és fonda i la porta està oberta.

Hi entro i torno a llegir el nom de la botiga : " La Bonbonnière de Ninon". Dedueixo que és en francès però fins que sóc a dins no m'adono del que venen.
La realitat és que és un sex shop. Però un sex shop "refinat". Amb moltes capsetes, llibres, i menys làtex ( almenys al primer cop d'ull ).
La dependenta se m'apropa i jo, en comptes de dir allò tan usual de " Estic mirant...gràcies ", penso que és un bon moment ( no hi ha ningú més a la botiga ) per assessorar-me i m'interesso per alguns articles i ella s'explaia explicant-me'n d'altres.
Un cop satisfeta la meva curiositat i encantada amb la seva explicació, pregunto pels productes d'ús terapèutic ( Deu ser per defecte professional...): estris per tractar diferents patologies ( Incontinència urinària - recordeu els exercicis de Kegel ? Aquells per tonificar el sòl pèlvic? - encara vigents i recomanats per els ginecòlegs, sobretot després del part -) o síndromes diversos .
Em parla també que encetaran unes xerrades sobre sexualitat ( mai se'n sap prou ), les quals les donarà una sexòloga, que per cert conec ( havíem estudiat juntes ) ( Girona és un mocador ).
La Núria Tió és l'autora del llibre " Aurora " ( va ser premi de literatura eròtica 2003 de La Vall d'Albaida ).
_ I el nom de la botiga d'on ve? Li etzibo
_ Bombonnière , em diu, vol dir bomboneria en francès. M'explica que a la cort francesa del segle XVII hi havia una habitació reservada a les dames. LLoc on s'explicaven les seves intimitats. Era la bombonera.



Ninon, afegeix, era una aristòcrata culta,independent, reina dels salons Parisins.Autora de diversos llibres. Entre els més destacats : La coqueta vengada i Les cartes al marqués de Sévigné. Ninon és el pseudònim d'Anne de Lenclós , també anomenada Ninon de Lenclós. Ella escrivia i a través dels seus relats parlava de la importància de l'erotisme i d'aspectes de la sexualitat en una època en què tot era hermetisme i tabú... Però que a la cort francesa la realitat era una altra.Va col.leccionar un munt d'amants, entre ells el marquès de Villarceaux amb el qual va viure 3 anys en una ala del seu castell ( de Villarceaux - actualment encara es poden visitar les seves dependències - ). D'ell en va tenir l'únic fill, Louis de la Boissière. El marquès era una personalitat molt propera a Louis XIV.

Una curiositat de la Ninon: Al seu testament va deixar un llegat de 1.000 francs al jove Voltaire perquè pogués comprar-se llibres. (No es va pas equivocar gens!)

Tinc la capseta de coloraines damunt la tauleta de nit...
Ja sé quin serà el proper llibre que llegiré....
Us prometo fer-ne una ressenya ... del llibre




Jacques Brel - Ne me quite pas

dimecres, 7 de maig del 2008

La Lletissonada

Com cada any des de en fa 8-10 , el primer diumenge de maig vaig a La Lletissonada. Una caminada per la Vall d'en Bas ( la Garrotxa ). Una caminada llarga en què et lleves de bon matí i te'n vas a dormir com les gallines, cruixit.

Uns 22-23 km muntanya amunt. Llocs tan alts que si t'alces de puntetes pots tocar el cel i si mires per una cinglera t'entra vertigen i no veus el fons.
Aquest darrer diumenge vaig caminar sota un sol de justícia i , per sort, estones a l'obaga, enmig de fagedes pintades al bosc, molsa i falgueres. Ginesta i farigola. La part ombrívola i l'assolellada. Aguilots volant. Orenetes, roquerols, falciots,mallarengues, raspinells, reietons, pinsans i merles. Torrents i alguna font regalimant. El Salt de Sallent que imposa , però la seva cua de cavall és transparent ( poca aigua ).

Salt de Sallent



I com a curiositat d'aquest any - Les escletxes de la Freixeneda - "Un entremat de blocs, passadissos estrets i camins que es perden. Un fenòmen natural. El seu orígen es deu per la inclinació i el trencament ( diàclasis ) de les capes de gresos i margues a causa dels plegaments que hi hagueren a la zona durant la formació dels Pirineus fa uns 40 milions d'anys a causa del xoc de dues grans plaques tectòniques ( l'africana i l'europea ). Alhora la inclinació de les capes provoca que l'estrat de gresos llisqui per damunt de les margues i separi els blocs i origini cavitats i balmes entre ells. Les laminacions que es poden veure en l'interior de la roca es deu a la sedimentació de les sorres a la platja. Aquestes platges formaven part d'una conca oberta al mar Cantàbric. En aquest context es van sedimentar les roques que formen les escletxes i totes les serres que envolten la Vall d'en Bas. "
( Text tret de la revista Puigsacalm - núm 97 )



Escletxes de la Freixeneda






En el punt més alt vam assolir els 1.350 m. No és una gran alçada però comptant que vam sortir d'uns 500m. el desnivell sí que ens va fer bufar ( 850m.).





A mig camí un bon esmorzar ( patrocinat per la G.E.C.A ) per recuperar forces i llavors la baixada. Amb pendent, pedragosa, lliscosa, sense aturador...

Santa Magdalena



A l'arribada, la medalla de l'any passat, un piscolabis i ... no em vaig poder resisitir de fer una migdiada, a l'ombra perquè no em sentia les cames i el cos
m'ho demanava.
Ginesta i farigola

dissabte, 3 de maig del 2008

Primavera en blanc i negre

( Foto d'E i V )


La primera barbacoa de la temporada precedeix a tantes d'altres en les nits d'estiu.

Bona temperatura.

P a p a ll o n e s...

Una cara nova i molta estona per endavant.

El xef de casa rosseja la carn, les verduretes. Suca les torrades amb tomata i les amara d'oli daurat...

Les patates fregides, rosses, cruixents i un all-i-oli que aguanta la mà de morter.

La sobretaula fins que la nit s'empetiteix.

La conversa, regada amb ratafia, s'amotlla al voltant de la taula.

Parlar de música, de viatges, d'il.lusions... Escoltar...
De fons, Phil Colins , mentre els ulls espurnegen i el so de les paraules esdevé protagonista d'una nit regalada.








Els queda tant per fer, tant per conèixer, tant per viure...


( treballar el pont ha tingut la seva part de sorpresa agradable! )