Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dijous, 31 de gener del 2008

Regals




Amb les ulleres mig baixades repasso blogs, escolto música i intento llegir el darrer llibre que he començat...
I de sobte em perdo resseguint-te.
T'has mig endormiscat estirat al sofà allunyat del meu tecleig ... esperant-me...
Deixo de llegir i només escolto, sense deixar de mirar-te...
Les teves natges alçades i la teva esquena recta. Ets de complexió ferma i envejo la teva pell satinada. La voldria per a mi.
No em moc per no desvetllar-te. Respectaré el teu son i després m'aproparé passant els meus dits per l'esquena i continuaré resseguint-te fil per randa per les cames ,fins els peus i cada dit ...
I fins i tot m'untaré les mans d'aquell oli que tot sovint fas servir tan hàbilment.
I procuraràs no despertar-te del tot. Allargaràs aquest instant... Degustaràs les meves mans sobre la teva pell i lleugerament t'hi acomodaràs...
Em trec les ulleres i el turbant ... i deixo que els meus cabells t'acaronin mentre el meu cos baixa lliscant sobre el teu ...per seguir el mateix compàs.
T'humitejo el clatell i et mous suaument... Només m'arriba un sospir.
Fas com si dormissis de nou i m'hi explaio.
Faig ziga-zagues amb els dits , amb les mans, amb els pits...
Noto un incipient xipolleig i m'afanyo per no desenganxar-me de tu. Per guardar l'escalfor i retenir-te submís...
Continuaré desembolicant-me...
Avui sóc el teu regal !

dimarts, 29 de gener del 2008

Coses de la vida

Ja ho sabem que la vida està plena de contrastos, d'incerteses, de situacions inesperades... De moments que ens omplen, que ens fan sentir vius, únics i especials...

I ens adonem que mentre anem caminant trobem persones que ens deixen petjada i ens emocionem amb les seves vivències, amb els seus èxits i ens preocupem si defalleixen, si no es troben, si es desesperen...
És complicat transmetre el sentiment que sentim en cada moment...

Sempre sabem de persones que no abandonen i que no ens abandonen i que nosaltres tampoc abandonem...

Ens costa acceptar canvis, renunciar, decidir, però res dura sempre.

També ens costa ficar-nos dins nostre.


Quan ens emmirallem i ens agradem voldríem vestir-nos de nosaltres mateixos. Segrestar-nos i segrestar la imatge. La que projectem. La part del nostre interior que desprenem i que molt sovint no està dibuixada al cos.

Una barreja del que creiem ser,el que els altres veuen i el que som en realitat.


Permeteu-me un video i una frase.

Contrastos de la vida ... Stephen Hawking i Tina Turner . Costa imaginar la fusió d'un i l'altre.

****************
" Hom ha de créixer el suficient per adonar-se que la vida no és justa. L'únic que et queda és fer el que puguis en la situació que et trobis"
*****************
I unes cames que han fet tremolar a més d'una generació. La força i l'empenta d'una dona que la vida no li ha regalat res. I la millor cantant de soul de les últimes dècades.

A vegades m'agradaria tenir l'intel.lecte d'un i l'energia i el físic de l'altra ... Però com diu l'Stephen ... " Fer el que puguis en la situació que et trobis...".

Estic aprenent a no queixar-me i agafar del mirall la meva millor imatge.
**********





Eros ramazoti & tina turner - cosas de la vida
Cargado por yakesita

"... Son humanas situaciones los momentos de los dos... " ( Eros Ramazoti )

diumenge, 27 de gener del 2008

Escapando de la crítica

Pere Borrell del caso 1874

Amb un impuls endimoniat va baixar els escalons de quatre en quatre i es va enfilar a la primera finestra que va trobar...


El cor galopant, la suor amarant-li el cos, la boca seca i els ulls esbatanats...


Havia tocat el cel amb les mans!


Aquell tacte l'acompanyaria sempre més...


Anava moll de bragueta... Tenia un xic de por... I si era pecat?


De fet, al cap dels anys es va adonar que tocar el cel era un regal dels Déus!


I ara escriu al seu bloc les sensacions d'aquell moment...


D'això en fa uns quants anys...


" La meva primera incursió al món femení fou amb la meva companya de pupitre... En una casa mig derruïda quan el dia ja llustrejava i els primers grills es despertaven...


Sense dibuixar vaig endevinar la bellesa. Vaig descobrir l'art del silenci i junts vam gosar trencar-lo mentre les nostres ombres es fonien a la paret...


D'això en fa uns quants anys... I encara m'estremeixo i els genolls em flaquegen quan recordo la sensació que el tacte dels seus pits em va deixar a les meves mans... "


******************


Una altra proposta de Relats conjunts

dijous, 24 de gener del 2008

Uns dits prodigiosos


Em vaig aturar i vaig encastar la meva cara als vidres...

De refiló la cua majestuosa negra i enlacada recollia les notes...

I vaig intuir el teu rostre, les teves mans i els teus dits... llargs, mentre s'escampava la melodia pel local... Aquell piano bar on cada nit tocaven música en viu.

I vaig endevinar uns ulls que , en la penombra, m'esguardaven...

I vaig saber que eres tu...





**********
Imagina que no hi ha cel,
és fàcil si ho intentes
Cap infern sota nosaltres,
sobre nostre només el cel.
Imagina tota la gent
vivint per el dia d'avui.
Imagina que no hi ha països.
No és fàcil de fer,
Res perquè matar o morir,
i tampoc cap religió.
Imagina a tota la gent
Vivint la vida en pau...!
Pots dir que sóc un somniador
però no sóc l'únic.
Confio que algun dia vulguis unir-te a
nosaltres i el món viurà unit...
imagina't sense cap possessió,
Em sorprendrà si pots,
Cap necessitat d'avidesa o fam
una germendat de l'home.
imagina tota la gent
compartint tot el món.
Podràs dir que sóc un somniador
però no sóc l'únic
Confio que algun dia t'uniràs a nosaltres,
i el món viurà unit!
John Lennon

dissabte, 19 de gener del 2008

Aniversaris rodons

Estic per casa. Vaig lleugera de roba. Tinc el calefactor a la cambra de bany, la dutxa oberta, el baf que entela el mirall... La meva intenció és dutxar-me...


Cop de telèfon ... Un amic de l'amic J.


En J ( em diu ) enceta l'aniversari que acaba en 0, l'entrada d'una altra dècada...


" Hem mirat fotos i tu hi surts Eres de la colla i li faria il.lusió que hi fossiu, tu i en T...".


_ Vindrem . Apunta.


_ Carn o peix de segon?


_ Peix


Intento aixoplugar-me de les fresses i enfilo de nou el revolt del passadís cap a la dutxa...


Em llevo el poc que porto i ho deso al terra... No ho volia però hi ha anat a parar. Torno a posar els mecanismes en marxa. Tinc fred. Ara serà el meu moment...


I deixo que el plugim m'amari la cara, els cabells, l'esquena i s'emporti les paraules buides i els moments asfixiants del dia, les banalitats i alguna rutina... Que s'aclareixi la boira i la netedat em dongui un moment de pau...


Em posaré crema d'aquella que afavoreix la circulació i crema greixos i silueteja i reafirma i així competir amb en Newton, bé amb la seva llei... Fins quan? Fins que el procés biològic natural ho vulgui i de cop se'm despengi tot allò que amb dedicació i fe intento que s'aguanti unes dècades més. Dècades?... ( Sí, sí i per què no!)


Llavors només els cirurgians plàstics o un miracle de la natura ho mantindrà ferm i deliciosament turgent perquè les mans que m'acariciïn encara gaudeixin del llegat de les cremes hiper-, hipo-, anti- ,oxi-,...


I pel fil de la porta de nou el telèfon m'eixorda l'orella. Agafo la mini toballola de les mans, brodada i regalada per la tieta , el rus de la qual no eixuga ni la més mínima gota d'aigua i no em tapa ni una, ni cap part entera de la meva, volia dir "escultural figura", que només és "figura" perquè tots som "figures" i algunes són "figurins"...


M'abraonao mig molla sobre el timbre del telèfon amb més decibels del compte perquè sovint per casa la música tecno va a tot drap i entre l'estractor i la secadora, el rentavaixelles i el secador dels cabells no hi ha "figura "humana que senti res quan algú demana auxili a l'altre costat del fil...


La veu de la més amiga de les amigues - la M - em convida al seu Aniversari rodó...


_ És el 23, però ho faré el divendres 25 i així l'endemà és dissabte... per si acabem tard... Oi que baixareu a Barcelona? . Cap a les 10 soparem ... No hi pots faltar...










(" Com vols que hi falti si vam conviure plegades durant 3 anys quan estudiàvem Psicologia mentre desgranàvem quin mètode faríem servir per a desanamorar-nos de dues "figures" que havien deixat d'interessar-se per nosaltres. Fabes estudiants de Psicologia amb una carrera ja acabada, amb feina, cotxe i casi emancipades de casa dels pares...


Ingènues noietes enamorades fins a la soca, d'un parell de " penjats" massa embaucadors per a fer-los raonar que ens moríerm per ells i ells massa pendents d'ells i del seu "ego"...) ( Parlant per dintre meu )


_ Vindré ... només faltaria!


En una setmana dos Aniversaris rodons ( especials pels seus protagonistes )i per un retall de vida que vam compartir.


I de reüll passo i obro l'armari rober per donar una llambregada al fons d'armari. Repasso mentalment què em posaré en cada Aniversari. Persones diferents. Móns diferents. Estils diferents. Tant se val. Sota cada vestit serem el que vam ser més el que som avui. Si hem sumat anys també hem pogut sumar experiències, sensatesa i un pèl de saviesa... Potser... No vull aventurar-me als esdeveniments.


Torno a la dutxa mentre repasso el calendari. La pujada de gener... Sense cap festa, diuen... I recordo que el dissabte 26 és l'aniversari d'en T. I somric. És l'únic que esperava celebrar " tirant la casa per la finestra" , desplegant tots els meus encanteris, havent pactat, abans però, amb el diable. I ara em trobo amb una setmana de disbauxa d'horaris i soparets.


M'hauré de prendre algun revitalitzant - defatigant per el dissabte... Per estar més captivadora que mai. Perquè s'ho mereix, encara que el seu, no sigui un Aniversari rodó...


( He demanat 3 dies de festa a la feina per " motius personals " )

divendres, 18 de gener del 2008

La recomanació

Un Ribera del Duero - Pago de Carraovejas. Crianza. Tinto 2004



Del color de les cireres picotes madures i d'un vermell fosc

El gust: Una barreja de fusta cremada o fumada i fruits negres ( mores, aranyons ...). Intens i fi. A l'acabament un pèl afruitat per ser un criança.

Decanteu-lo un parell d'hores abans de servir-lo.

( Va ser un bon regal de Nadal )

**********

Anem pels Fideus amb sèpia i carxofes


Ingredients:



1 Sèpia fresca grosseta ( guardar la salsa i sense la tinta )

Cloïsses ( millor gallegues )

Carxofes 2-3 , petites i plenes

Tomata natural

3-4 grans d'all

Un polsim de pebre negre, un de canyella i un de nou moscada.

temps aproximat 45' - 60'





*******************************



En una cassola poseu oli d'oliva i saltageu la sèpia tallada a daus junt amb la salsa marronosa. Al cap d'uns 10' - 15' afegiu-hi la tomata ratllada i un polsim de sucre i un de sal, els alls tallats en bocins i les espècies. Deixeu-ho coure entre 20' i 25'...

Afegiu-hi els fideus (una mica gruixuts ) i doneu-hi uns quants tombs. Que s'amari bé la barreja.

Afegiu-hi fumet de peix o brou o aigua.

Deixeu-ho coure uns 15' i en l'últim bull afegiu-hi les cloïsses i les carxofes laminades.

Que reposi 5' i ja podeu servir-ho.

Queda caldós ... i els fideus al punt...

Bon profit!

dimecres, 16 de gener del 2008

Literatura i Gastronomia

" La cuina no és un element casual en la cultura d'un poble, sinó que n'és un element essencial"

" Sense menjar no es pot pensar "

Descartes




( Fideus amb sèpia i carxofes )



********************************


D'aquestes dues cites podem deduir que la cuina no es basa només en cuinar els aliments, saciar-nos i nutrir-nos.



Al voltant dels fogons hi ha escrita la història. I no només en forma de receptaris ( manuals pràctics ) sinó obres ( textos para -assagístics ) de gran valor literari.



Segons la wikipèdia, Gastronomia és l'estudi de la relació entre la cultura i els aliments. Per tant Gastronomia és cultura.



La Literatura Gastronòmica té en compte, alhora, la història de la llengua, de la cultura i de la cuina.



Hi ha documentats tractats mèdics i dietètics que provenen de l'àrab ( o hebraics ) com Speculum al foder ( s.XIV), obres d'Arnau de Vilanova ( XIII-XIV), Com usar de beure e menjar, de Francesc d'Eiximenis.






La llengua catalana és la primera d'Europa en publicar textos històrics literaris gastronòmics: El llibre de Sant Soví i El llibre del coch ( cuiner ) del Mestre Robert ( el Ferràn Adrià del s. XV ).



Des dels filòsofs grecs fins avui hi ha literatura al voltant de la taula i grans moments per a filosofar. Recordeu la sobretaula ?



Tant " El Tirant lo Blanc " com " El Quixot" i el " Quadern gris " ( l'obra mestra de Josep Pla ) dónen molta importància al menjar. En cada novel.la se'ns descriu la societat i els canvis d'una època. Els convits, les festes, la tertúlia, els tractats i pactes que es feien... Hi trobem també les normes de cortesia, com a expressió de l'amistat, de l'amor i del poder.
També hi ha un lloc per la poesia gastronòmica ( al.lusions a determinats plats, o metàfores relacionades amb el vi ). Jofre de Foixà (1298)- trobador català, que feia servir l'occità per escriure poesia. En l'Edat mitjana, Jaume Roig - El llibre de les dones. La Reinaxença, Jacint Verdaguer - Canigó 1886, El Noucentisme - Josep Carner - Fruits saborosos, El Modernisme - Santiago Rosinyol i els més propers: Joan Salvador-Papasseit - L'irradiador del port i les gavines (1921), Josep Palou i Fabre - Poemes de l'alquimista (1952) on escriu "La mort és dolça com el suc de l'ostra"... Gabriel Ferrater - Les dones i els dies.



Vicent Andrés Estallés - Llibre de les meravelles i Miquel Martí i Pol - Bon Profit. Josep Pla - El que hem menjat. I l'aportació de Vázquez Montalbán - L'art de menjar a Catalunya 1977 ( en català).



Tot i la projecció internacional d'excel.lents cuiners catalans crec que no podem deixar perdre la nostra "vella" cuina tradicional. Arcaica ( ve dels grecs - L'all-i-oli) i construida ( el sofregit com a base ).



He tingut el plaer de gaudir d'unes xerrades sobre Literatura i Gastronomia amb el gastònom Jaume Fàbrega, escriptor,crític d'Art, historiador i professor de la UAB de gastronomia. Recenment ha estat guardonat pel seu llibre " Catalunya per sucar-hi pa ", com el millor llibre de Gastronomia del món.



" La cuina del peix " un altre llibre seu . Serà l'únic , en català, exposat a Pekin durant els Jocs Olímpics.



Aqueste jornades m'han despertat ( encara més? ) la meva passió per tot allò que envolta la cuina. Secrets que sovint no coneixem però que ens desvetllen els sentits.



Per anar fent boca: El convit del Tirant. Cuina i comensalitat, de L'edat Mitjana a Ferran Adrià, Pagès Editors, Lleida, 2007 ( Jaume Fàbrega )



divendres, 11 de gener del 2008

Veus






dijous, 10 de gener del 2008

REM o Vigília



_ Ring, ring, ring... ( sona una melodia al mòbil que descansa sobre la tauleta de nit )


_ Si?


_ Hola , sóc jo! Ahir vaig arribar bé a casa ... No vaig poder dir-t'ho... Em vaig descuidar el mòbil a casa teva... L'has trobat? Et telefono des d'una cabina...


_ Però... si has dormit amb mi... què dius? Qui ets? ( mig endormiscat )


_ No, no... Vaig marxar... Plovia... Bé, diluviava... Ens vam quedar xops al porxo... mentre ens besàvem...


_ Però què dius?... Et vaig fer entrar, et vaig treure la roba i et vaig deixar el barnús... Un cafè. Recordes? ( però què dic , si ets a la porta del costat )


_ No, no... Vaig marxar. La pluja m'entelava la mirada... A casa m'esperaven.... Desitjava haver-me quedat. Potser era l'última oportunitat...


_ Escolta ( cridant ) ... Hem dormit junts... Hem fet l'amor, fa uns minuts encara m'has acariciat... No sé qui ets ni què vols... M'acabes de despertar...


_ Però què dius? Ahir mentre ens besàvem em vas oferir quedar-me. Em sap greu, però ... se'm va creuar el cap i el cor... Jo volia...


_ Mira... No estic boig. Hem dormit junts... Bé això de dormir és un dir... Amb parsimònia et vaig acariciar el cos, els pits... ferms, els malucs, l'entrecuix, fins a arribar al plaer... Encara tinc a les meves mans la voluptuositat de les teves corbes...


Ara descansàvem i just t'has aixecat al lavabo...


_ No... estic a casa meva...


_ No... estàs a casa meva... Sento l'aixeta del lavabo... Ara mateix...


_ Jo... volia quedar-me. Ho saps. Necessitava sentir la teva olor... Després de tant de temps. Abraçar-te. Sentir-te dins meu...


_ Però... He estat dins teu... Tota la nit... Et deixo... Això no té cap sentit...


_ Amb qui parles? ( ella sortint del lavabo )


_ Se suposa que amb tu.


_ Per telèfon?


_ Això sembla. Sembla que no t'has quedat amb mi aquesta nit. Sembla que m'has telefonat des d'una cabina telefònica... Sembla que ets un somni... Un miratge...


_ Curiós... Mentres estava al lavabo... mig adormida... M'ha semblat que somniava. Que no m'havia quedat amb tu. M'he espantat... Et desitjo tant... No m'ho hagués perdonat mai si hagués marxat...


_ On tens el mòbil?


_ M'ha caigut al water... L'he agafat i no sé per què... M'ha passat alguna cosa estranya pel cap...


_ T'estimo


_ Jo també....


_ He de marxar... m'esperen


_ Jo voldria que et quedessis... per sempre!

diumenge, 6 de gener del 2008

Canvis


A vegades tendeixo a desaparèixer. Vull dir a fer-me fonedissa, a passar desaparcebuda. Hi sóc però no faig soroll al caminar.

Sóc emotiva. Res m'és indiferent. I si paro esment a tot allò que m'envolta, em sobrepassa.

La hiperemotivitat no és bona, com tots els "hiper". El passotisme em fereix però la sensibilitat portada als límits, m'ofega.

Costa trobar el punt mig.

Alguns cops em justifico i deixo entreveure que alguna cosa deu fallar en les múltiples sinapsis neuronals, per excés o per dèficit ( ja sabeu que les nostres emocions són el resultat de procesos químics molt complexos ) afegint-hi el torrent hormonal ( que mai està quiet ). Sempre fluint...

Hi ha persones amb caràcter cíclic. Els afecta el canvi d'estació, el temps que fa, la lluna, inclús el dia i la nit.

Sempre m'ha sorprès la capacitat que tenim per a moldejar-nos. Una qüestió gens fàcil. Però no puc estar d'acord en dir que hom no pot canviar.

Hi ha petits ajustaments que a través de l'aprenentatge i de l'experiència es poden modificar. El resultat no és immediat. Però, com els hàbits, es poden modificar. Petits canvis en la nostra manera de ser i actuar. Encertats o no, però en tot cas, canvis que ens permeten anar creixent i evolucionant. I sobretot no caure en el conformisme del " jo sóc així"...

Demostrar és necessari, exagerar és una altra qüestió.

Tant de bo més sovint, quan se'ns entela la mirada, el motiu no sigui la tristesa, sinó per els instants efímers i generosos, quan ens acaricien l'ànima...

dimecres, 2 de gener del 2008

A l'altre costat


No us voldria confondre. La festa és a un costat. Allà on llueixen les taules ben parades per a despedir l'any, on hi ha l'orquestra, el caviar i el xampany.

Al voltant, el servei que , eficient fa possible el gaudi dels qui paguen.

A l'entrada, el guarda- roba. Els abrics de visó descansen del tràfec de les seves mestresses. Respiren dels perfums i de la dringadissa dels collarets.

A la cuina, els músics afinen els seus instruments. Atents al seu director aconseguiran acompassar els plats amb el ritual de notes dansant. Orfebreria a la taula.

I darrere la barra uns actors serveixen el còctel de benvinguda, que d'entrada, ningú vol...


Amb l'estómac buit, res d'alcohol... diuen, però al segon oferiment i amb la fred al cos s'hi llancen i n'agafen dos...

La línea que separa la festa del servei és invisible però hi és... I és fàcil traspassar-la.


" Unes mans pulcres d'ungles nacarades s'apropen a cada client. El somriure de purpurina, amable i servicial apaga l'ego del client, satisfet de sentir-se complagut.

Una cabellera lluent es passeja damunt la immaculada camisa blanca. Una camisa de tall italià amb un botó daurat a cada puny i unes sanefes davant el pit.

Alguns se la miren de cua d'ull, despistant a les seves empolaïnades senyores que per una nit es creuen les reines d'un reialme inventat, mentre atrafegades engoleixen a cullerades el caviar i deixen el carmí segellat a les copes de cristall...

Ella es belluga com una ploma pel local i serveix a la clientela avellutada, amb rolex i corbatins de setí.

Els seus malucs es mouen a bon pas. Avui ( pensa ) serà com una nit al gimnàs..."


L'orquestra entoma les campanades i els raïms i la bossa de serpentines transforma de nou als comensals. Disbauxa , petons i cava. Ara les copes van de dues en dues.

Les peces es succeiexen. Ara un vals, ara una polca i un txa-txa -txa... Balls llatins i algun bolero...

Les dames descansen els peus i arraconen les sabates sota la taula. I els més joves salten...

Els cavallers es treuen la corbata i s'arramanguen les mànigues. Dansen sense parar. Aquesta nit s'ho val, pel preu i per les calories ingerides... I ballen amb la veïna de la taula i amb l'amiga de la veïna i amb la jove, la xicota del seu fill, perquè ells encara en són , de joves i perquè avui és la nit de cap d'Any.

Riuen i dansen fins la matinada... Mentre el servei es fa invisible recollint plats i ampolles, copes i tasses. Ella es mou enmig de la disbauxa amb la seva cabellera lluent i la camisa de tall italià...

I sap que amb la mirada la conviden a ballar...

I somriu de nou a tothom que se la mira perquè ningú sap d'on ha sortit i com sempre aquesta nit tampoc es perd detall...
( Foto de denny Lee )